Della Rovere

Llinatge italià originari de Savona i d’humil extracció.

Començà a tenir importància amb Francesco Della Rovere, el qual, esdevingut papa el 1471 (Sixt IV), afavorí els seus parents amb substancioses prebendes i avantatjosos matrimonis: el seu nebot Leonardo Della Rovere (~1475) —fill del germà Bartolomeo— fou casat amb Joana d’Aragó, filla natural de Ferran I de Nàpols, i creat duc de Sora (1472) i d’Arce. Dels altres nebots, Giuliano Della Rovere (fill del germà Raffaelle) fou creat cardenal i esdevingué papa (Juli II), i Giovanni Della Rovere (1457-1501) fou fet senyor de Senigallia, heretà del cosí els ducats de Sora i d’Arce, fou casat amb Joana de Montefeltro, filla de Frederic, duc d’Urbino, i fet prefecte de Roma (1475) i capità general de l’Església (1484). El fill d’aquest, Francesco Maria Della Rovere (1490-1538), es casà amb Elionor Gonzaga de Màntua, vídua d’Antoni d’Aragó, duc de Montalto, intervingué en les lluites entre el papat i els estats del nord-est d’Itàlia i, el 1508, a la mort del seu oncle matern Guidobald I de Montefellio, heretà el ducat urbinès (Francesc Maria I), que també regiren el seu fill Guidobald II Della Rovere (1513-74) i el seu net Francesco Maria II Della Rovere (1548-1631). A la mort d’aquest darrer sense descendència masculina el ducat d’Urbino fou incorporat als Estats Pontificis. El llinatge s’extingí el 1695 amb Victòria Della Rovere, filla del duc Frederic Ubald I (mort el 1623) i muller del gran duc de Toscana Ferran II de Mèdici. Lavínia Feltria Della Rovere (morta el 1652), filla de Guidobald II, fou la muller d’Alfonso Felice d’Avalos, marquès del Vasto i de Pescara.