Té el seu origen a l’Institut Espanyol de Musicologia, fundat a Barcelona el 1943 pel prestigiós musicòleg Higini Anglès amb l'objectiu d'impulsar oficialment els estudis i la investigació musicològica a Espanya. Des del 1968, forma part del departament de Ciències Històriques de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (IMF) creada amb la finalitat d'agrupar en una sola institució tots els centres d'humanitats que el CSIC tenia a Barcelona.
Les seves activitats se centren en la investigació de la música històrica hispana, tant culta com l’etnogràfica, l’estudi crític de les fonts musicals històriques existents a tot l’Estat, així com inventariar la música conservada a Espanya, editar-ne els catàlegs corresponents, tenir cura d’una biblioteca musical especialitzada i d'un arxiu fotogràfic, així com l'edició tant de cançó popular de les diferents regions, com de la música culta de compositors espanyols.
Les seves publicacions Anuario Musical, publicada des del 1946, la col·lecció "Monumentos de la Música Española" (iniciada per l’Instituto Diego Velázquez el 1941) i la col·lecció discogràfica de música antiga "Música Poética" (des del 2005) tenen gran repercussió tant en cercles acadèmics i socials del nostre país com de l’estranger, i han fet que aquest departament de musicologia hagi estat reconegut com un dels principals punts de projecció i difusió de la música històrica espanyola.
També organitza cursos i conferències sobre musicologia i participa en la docència impartint l’especialitat de Musicologia (tercer cicle universitari); a més, gràcies a un conveni CSIC-Universitat Autònoma de Barcelona, també realitza cursos de doctorat i sobre noves metodologies aplicades a la investigació musical històrica i etnomusicològica, àmbits en què el departament té una llarga tradició.
En l’esmentat Instituto, H. Anglès canalitzà i sistematitzà la investigació historicomusicològica realitzada fins aleshores a Espanya per H. Eslava, F. Asenjo Barbieri, F. Pedrell i G. Sunyol, que es remunta al final del segle XIX. En el seu treball, aplicà l’experiència adquirida a les universitats alemanyes de Friburg, on fou deixeble de W. Gurlitt, i de Göttingen, sota el mestratge de F. Ludwig, en les quals l’especialitat de musicologia tenia reconeguda categoria academicouniversitària ja des del final del segle XIX. Des del primer moment l’IEM, a través d’H. Anglès, el seu director , emprengué importants projectes i publicacions de rellevància internacional i participà en la creació d’institucions emblemàtiques, com la Societé Internationale de Musicologie, l’Association Internationale des Bibliothèques, Archives et Centres de Documentation Musicaux (AIBM) o el Répertoire International de Littérature Musicale (RILM), entre d’altres. El 1992 aquest departament esdevingué la seu central de la redacció a Espanya del Répertoire International des Sources Musicales —format els anys cinquanta i que aplega grups de treball de trenta-cinc països—, amb l’objectiu de formar una base de dades informatitzada per a l’estudi i la comparació de fonts musicals espanyoles.
A partir dels anys setanta, el Ministeri d’Educació i Ciència inicià la creació de càtedres de música a diferents universitats espanyoles, però fins aleshores l’Instituto havia estat l’únic centre d’investigació historicomusicològica de l’Estat espanyol. Juntament amb Higini Anglès col·laboraren reconeguts musicòlegs, com Miquel Querol, José María Llorens, Marius Schneider, José Subirá, P. Donostia, Manuel García Matos, Francesc Baldelló, Josep Romeu Figueras i Josep Crivillé, entre d’altres.
A més, s’hi han format la major part de musicòlegs que han introduït aquesta especialitat en la universitat espanyola, com Francesc Bonastre i Maricarmen Gómez Muntané (Universitat Autònoma de Barcelona), Antonio Martín Moreno (Universitat de Granada), José López Calo (Universitat de Santiago de Compostel·la), i altres destacats musicòlegs catalans, com Josep Pavia i Simó, Lluís A. González Marín, Antonio Ezquerro i Marià Lambea (investigadors del CSIC), Jordi Roig (president de la secció de música de la UNESCO), Montserrat Albet i Maria Ester Sala, Josep Dolcet i Sílvia Martínez.
Ha estat dirigit per Higini Anglès (1943-69), Miquel Querol (1969-82), Josep Maria Llorens (1982-94), José Vicente González Valle (1994-99), Josep Pavia i Simó (1999) i Antonio Ezquerro Esteban (2000-10), i Roser Salicrú (2010-2018).
Bibliografia
- Miscelánea en homenaje a monseñor Higinio Anglés, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1958-1961