devaluació

f
Economia

Reducció, per part del govern, del valor d’una unitat monetària respecte a les dels altres estats.

Té per finalitat d’afavorir les exportacions abaratint el valor de les mercaderies nacionals a l’exterior i alhora de disminuir les importacions per l’encariment relatiu de les mercaderies estrangeres. Es tracta d’una mesura de política econòmica que pot ésser aplicada en casos en què la balança comercial d’un estat és deficitària, sobretot per raó d’una reducció de la capacitat de competir en els mercats exteriors causada per nivells d’inflació superiors als dels altres estats. En aquest sentit, es tracta d’una mesura conjuntural que pot anar acompanyada d’unes altres de tendents a actuar en la mateixa direcció, bé directament sobre les causes de la situació deficitària de la balança de pagaments (contracció monetària, política fiscal antiinflacionista, polítiques específiques de redreçament sectorials), bé només sobre els efectes d’aquest dèficit (política aranzelària, contingentament de les importacions, subsidis a l’exportació). Des de la Segona Guerra Mundial fins el 1973, període durant el qual fou vigent el sistema de canvis fixos establert a Bretton Woods, la devaluació fou considerada una mesura excepcional que calia evitar o adoptar només com a darrer recurs. En el sistema de canvis lliures, vigent d’aleshores ençà, les devaluacions formals en el sentit anterior han deixat de tenir significat per a molts països, ja que les monedes s’adapten contínuament a les exigències dels intercanvis internacionals. Resten, però, els casos dels països que continuen amb polítiques rígides de defensa de llur moneda o els dels països membres del sistema monetari europeu, compromesos en la defensa d’una relativa estabilitat dels tipus de canvi entre ells i pels quals la devaluació (o revaluació) és una sortida extrema.