D’origen turc, la dinastia Khaljī regnà del 1290 al 1320 i tingué tres soldans: Jalāl al-Dīn Fīrūz (1290-96), ‘Alā’ al-Dīn Muḥammad (1296-1315), nebot i gendre del primer, que convertí el soldanat en la primera potència de l’Índia i repel·lí els mongols, i Quṭb al-Dīn Mubārak Shāh (1316-20), que fou assassinat i substituït en el poder per la dinastia tuglúquida.