La densitat d’informació és de l’ordre de 50 a 100 vegades superior a la d’un disc de 33 rpm convencional. La informació emmagatzemada en el disc incorpora, a més de les dades d’àudio, dos codis de Reed-Solomon, que permeten de corregir una part important dels errors que hi ha durant la lectura del disc a causa de brutícia, ratllades o pols. D’altra banda, les dades són enregistrades en el disc en un ordre diferent (interleaving) del que segueixen quan són reproduïdes, perquè les possibles ràfegues d’errors, incorregibles amb el codi de Reed-Solomon, no afectin mostres consecutives del senyal i permetin de fer, durant la lectura, una interpolació allà on hi hagi una mostra errònia. Hi ha reproductors que fan una interpolació addicional de les dades llegides augmentant la freqüència de mostreig interna en un factor enter que pot arribar fins a 8 (8 oversampling). Aquest increment de la freqüència de mostreig simplifica el disseny del filtre reconstructor de sortida, però obliga a fer càlculs complexos, que sovint només són aproximatius. El nombre de bits amb què hom fa aquests càlculs dona una idea de la qualitat del reproductor. Hi ha models de 20, 24 i fins i tot més bits. És important de no confondre aquesta dada amb el nombre de bits (16 d’acord amb l’estàndard) amb què està emmagatzemada la informació original. Els sistemes 1bit/DAC fan referència a la tècnica emprada en la conversió de les mostres del format digital a l’analògic. Els avantatges d’aquest sistema de disc són: reproducció sonora de qualitat superior (absència de soroll de fons, més dinàmica, distorsió negligible), durada indefinida, compatibilitat amb els sistemes d’alta fidelitat convencionals, discs de mides reduïdes insensibles a ratllades i a la pols, cerca programada de les pistes, repeticions automàtiques, etc.
m
Música
Electroacústica