Generalment és composta d’una pedra plana posada sobre dues o més pedres verticals, de planta senzilla amb tendència rectangular, sense additaments. S'oposa a galeria coberta, sepulcre de corredor, etc.
El terme, del francès dolmen, està documentat per primera vegada el 1868. Sembla que el seu origen prové dels termes bretó taol (‘taula’) i men (‘pedra’), o potser del còrnic tolmên (‘forat de pedra’), per les enormes roques foradades de Cornualla. Uns altres noms populars catalans per a designar el dolmen són taula (taula dels Lladres, del Port de la Selva), caixa, arca, etc.