Arnaldo Doria, fill de Martino Doria, capitanejà la flota genovesa (1147) contra els moros d’Espanya. El seu fill, l’almirall Simone Doria, assetjà (1189) Sant Joan d’Acre, i fou l’origen de les diferents línies del llinatge: els Doria, prínceps de Melfi, els Doria, prínceps d’Angri (1636) i ducs d’Èboli, els Doria di Dolceacqua i els Doria Lamba. Oberto Doria desfeu l’armada pisana a la batalla de la Meloria (1284), i el seu fill Corrado Doria expulsà de Gènova el partit güelf (1296). Lamba Doria vencé la flota veneciana a Curzola (1298), la qual cosa posà Gènova al capdamunt de la seva esplendor com a potència marítima. També en lluita contra Venècia, Pagano Doria la vencé a les batalles navals de Constantinoble (1352) i Porto Longo (1354). Brancaleone Doria, amic i després adversari dels catalans a Sardenya, matà (1275) el seu sogre Michele Zanche, jutge de Logudor, per tal de succeir-lo; Dante en parla a la Divina Comèdia i el situa a l’Infern. D’aquesta branca de Sardenya sobresortiren Mateu Doria, el seu nebot Brancaleó Doria i els fills d’aquest, Frederic I d'Arborea i Marià V, jutges d’Arborea. La figura cabdal fou Andrea Doria, el qual, pel fet de no tenir fills, adoptà i feu hereu el seu nebot Giovanni Doria, dit Giannettino, que fou assassinat en la conjuració dels Fieschi (1547), per la qual cosa heretà al besoncle el fill d’aqueix, Giovanni Andrea Doria (Gènova 1539 — 1606), segon príncep de Melfi, el qual fou almirall al servei dels virreis de Nàpols i Sicília i prengué part a la batalla de Lepanto a les ordres de Joan d’Àustria. Dels seus fills descendeixen la línia dels prínceps d’Avella (1607), ducs de Tursi (1594), extingida el 1749, l’herència de la qual fou recollida pels Colonna, i la línia dels prínceps de Melfi, ducs d’Avigliano (1613), els membres de la qual, per raó de matrimoni, es digueren Doria Pamphili-Landi des del 1760. Aquell mateix any 1760 Giovanni Andrea Doria, setè príncep de Melfi, fou creat príncep del Sant Imperi i de Torriglia per l’emperador. Un cosí del gran almirall Andrea, Filippino Doria, fou també almirall de Francesc I de França, al servei del qual el 1528 destruí la flota de l’emperador Carles V a Capo d’Orso i feu presoner Alfonso d’Ávalos, marquès del Vasto i de Pescara, que la comandava; quan el seu cosí es posà al servei de Carles V, ell el secundà, i ocupà Savona, que passà definitivament al domini de Gènova. Un nebot de l’almirall Andreu fou Girolamo Doria, arquebisbe de Tarragona. El palau Doria, a Roma, reuneix una de les més importants galeries d’art privades.