Èdip

Οìδίποψς (el)

Heroi grec, fill de Lai i Jocasta, reis de Tebes.

A la Ilíada (XXIII) i sobretot a l'Odissea (XI) hi ha el nucli del mite i la tragèdia d’Èdip. L’oracle d’Apol·lo profetitzà a Lai que un fill l’assassinaria i es casaria amb Jocasta. Lai abandonà el nadó, Èdip, amb els turmells lligats, d’on li vingué el nom d'Oidípous (‘peus inflats’). Recollit per uns pastors, fou afillat per Pòlib, rei de Corint. Al cap d’uns quants anys, Èdip consultà l’oracle d’Apol·lo, que li predigué el parricidi i l’incest. No tornà més a Corint i fugí a Tebes. Pel camí topà Lai i la seva comitiva; una discussió amb el cotxer provocà una disputa, i Èdip matà els viatgers. A Tebes, trobà la ciutat esfereïda pels enigmes de l’Esfinx; els resolgué i alliberà la ciutat. Rebé el tron i es casà amb la reina, amb la qual cosa l’oracle s’havia acomplert totalment. Tingué dos fills, Etèocles i Polinices, i dues filles, Antígona i Ismene. Governà sàviament durant setze anys, fins que una pesta aterrí novament la ciutat, i d’aquest punt parteix la tragèdia Èdip rei.