D’una gran producció, incloïa nombroses col·leccions de temes molt variats —literatura clàssica i moderna, aventures, llibres per a la dona—, però cal destacar la de sociologia i filosofia (Proudhon, Schopenhauer), la de grans obres (entre altres, la Novísima geografía universal, de Reclus, i Historia social de la revolución francesa, de Jean Jaurès) i les Obras completas del mateix Blasco, en edició econòmica i de luxe. Féu uns tiratges molt grans i a preus populars —amb aquest fi recorregué a la impressió per estereotípia—. A la mort de Blasco (1928), l’empresa continuà funcionant, però no publicà ja nous títols, exceptuant les seves obres pòstumes.
El fons editorial fou segrestat després de la guerra civil, i tancà definitivament el 1951. El 1967 aparegué una nova editorial amb el mateix nom, dirigida pel seu net Vicent Blasco-Ibáñez i Tortosa (València, 1932 — 2018), que creà el premi literari Blasco Ibáñez per a novel·la castellana.