Editorial Selecta

Emblema de l’Editorial Selecta

© Fototeca.cat

Editorial fundada a Barcelona (1946) per Josep Maria Cruzet.

La redacció de l’editorial s’instal·là a la Llibreria Catalònia. El projecte nasqué amb la reedició de les Obres completes de Jacint Verdaguer (1943) i es feu realitat gràcies a la tenacitat de les gestions de Cruzet a Madrid i la col·laboració de Tomàs Garcés. Així s’aconseguí el permís d’editar, en col·leccions, els primers llibres catalans de la postguerra. En foren directors literaris Josep Miracle i, després, Tomàs Tebé. Tot i que, després de la victòria dels aliats en la Segona Guerra Mundial, Franco accedí a autoritzar els primers llibres en català de la postguerra per tenir una coartada davant l’acusació de genocidi cultural, la trajectòria de l’editorial, fins els anys setanta, estigué marcada per la censura i el recel del dictador. Per imposició de les circumstàncies, inicialment llançà reedicions (Verdaguer, Rusiñol, E. d’Ors, Oller, Ruyra, Carles Soldevila, Sagarra), i de mica en mica obres noves d’autors ja coneguts, o de nous, com Espinàs, Triadú, Folch i Camarasa, Porcel, Joan Fuster, Maria Aurèlia Capmany, etc. Publica gèneres tan diversos com poesia, novel·la, conte, assaig, teatre, crítica, viatges, memòries i història. Dos anys després de la seva fundació, Ferran Soldevila digué que l’Editorial Selecta era “una obra de reconstrucció, una de les moltes que cal reprendre després dels terratrèmols, els incendis i les guerres”.

Els anys cinquanta, l’editorial s’aprofità de la decisió del règim, a l’estiu del 1951, d’admetre la reaparició d’una part de la tradició anterior al 1936. Quant a les obres històriques, destaca l’edició d’El Col·legi de la Bona Vida, de Rafael d’Amat i de Cortada, amb presentació d’Alexandre Galí (1954); Un barceloní a la cort de Maria-Antonieta: Sartine: Barcelona 1729-Tarragona 1801 (1955), d’Enric Moreu-Rey; Dietari, amb pròleg de Ramon d’Abadal (1955), de Francesc Rierola i Masferrer; 600 anys de Plaça Nova, amb pròleg d’Agustí Duran i Sanpere (1955), de Josep Maria Garrut; La meva vida 1920-1945 (1957), d’Agustí Esclasans; Vuit segles de cultura catalana a Europa: assaigs dispersos, amb pròleg de Jordi Rubió (1958), de Miquel Batllori, i Quan els sentits s’afinen (1959), de Ferran Canyameres. En aquesta mateixa dècada aparegué, també, la sèrie de Josep Pla Homenots, on cal destacar la caracterització de Josep Maria Cruzet en Homenots (novena sèrie) (1962). Des del 1949, Pla hi publicà regularment i Cruzet, l’editor durant setze anys (1946-62), volgué beneficiar-se econòmicament del seu èxit publicant-ne les obres històriques: Santiago Rusiñol i el seu temps (1955), El pintor Joaquim Mir (1960), Un senyor de Terra del Foc (1961) i Vida de Manolo contada per ell mateix (1961). A partir del 1953, Cruzet, en col·laboració amb l’editorial Aymà, convocà i publicà els premis de biografia Aedos.

Quan Cruzet morí, en prengué el relleu Tomàs Tebé i es publicaren L’obra de Josep Maria Cruzet (1963) i Josep Mª Cruzet i la seva obra (1964), de Josep Miracle. Dels anys seixanta en destaquen les obres històriques Tornant-hi a pensar. Evocacions de moments viscuts (1961), d’Agustí Duran i Sanpere; Les presons imaginàries (1965), reedició de l’obra del 1899, de Pere Coromines; Els precedents antics a la història de Catalunya (1967), de Ramon d’Abadal i de Vinyals; Llibre de Santes Creus (1967), d’Eufemià Fort i Cògul; Història de Catalunya (1968), reedició de l’obra del 1922 de Ferran Soldevila i Ferran Valls i Taberner; Personatges inoblidables i altres records, de Joan Alavedra (1968); Presències i evocacions (1969), de Leandre Amigó; El desgavell (1969), de Ferran Planes, i Bandolers, pirates i hugonots a la Catalunya del segle XVI (1969), de Joan Reglà i Campistol.

De la dècada de 1970 cal esmentar Una vida dins la música (1970), de Maria Canals; Vint anys de turisme a la Costa Brava (1970), d’Esteve Fàbregas i Barri; Beethoven: la seva vida i l’obra (1970), de Rossend Llates; la versió íntegra al català de la Crònica de Ramon Muntaner, a cura de Joan Francesc Vidal-Jové (1973), i Prat de la Riba propulsor de la llengua (1974), d’Enric Prat de la Riba. L’any 1977 es publicà la primera edició en català de L’esperit de Catalunya, de Josep Trueta (Oxford 1946), reeditada en nombroses ocasions.

Malgrat l’incendi de la Llibreria Catalònia l’agost del 1979, l’activitat editora continuà els anys vuitanta. Cal destacar les edicions de les obres, en format de crònica, d’Andreu Avel·lí Artís, conegut com Sempronio, nomenat cronista oficial de la ciutat per l’Ajuntament de Barcelona (1972): Aquella entremaliada Barcelona (1978), Barcelona era una festa, Barcelona pel forat del pany (1980), Barcelona bitllo-bitllo (1986), Quan Barcelona portava barret (1983), Barcelona es confessa a mitges (1994) i La Barcelona del jove Picasso (1995), entre d’altres. Dels vuitanta també cal recordar la reedició de l’obra autobiogràfica de Joan Font i Romagosa, membre de la Lleva del Biberó, Soldat de dos exèrcits (1980) i el recull de les obres de Marià Vayreda (1984).

L’editorial ha tingut quatre col·leccions principals: “Biblioteca Perenne” (1948), amb una trentena d’obres completes de Maragall, Ruyra, Pla i Gaziel a Rusiñol, Guimerà i Carles Soldevila; “Biblioteca Excelsa” (1948), que recollí en un sol volum les obres de Víctor Català, Guerau de Liost, Miquel dels Sants Oliver i, en diversos, el teatre de Sagarra, etc.; “Col·lecció Antílop” (1975), i la “Biblioteca Selecta (1946)”, la més representativa i la que agrupa dotze gèneres, entre d’altres, les memòries i la història. La “Biblioteca Selecta Universal” (1952) publicà traduccions, però aviat s’integrà a la “Biblioteca Selecta”, que ha publicat més de cinc-cents títols. Des de la seva fusió amb la Llibreria Catalònia (1986) ha adoptat el nom de Selecta-Catalònia. Les seves publicacions han destacat per l’eclecticisme i l’heterogeneïtat de les obres i dels autors. Ha publicat molts dels premis literaris: Joanot Martorell, Sant Jordi, Víctor Català, Josep Yxart, etc. És remarcable l’eclecticisme i l’heterogeneïtat i valor divers d’autors i obres. L’any 1998 fou adquirida pel Grup 62 per tal de revitalitzar una editorial que gairebé ja no publicava res.

Bibliografia

  • Bonada, Ll.: “‘Selecta-Catalònia’, a l’espera del nou impuls”, Serra d’Or, any 29, 337, 1987, p. 27-30.
  • Coll i Alentorn, M.: “Editorial Selecta, vint-i-cinc anys al servei del llibre català”, Serra d’Or, any 14, 149, 1972, p. 27-29.
  • Gallén, E.: “La Literatura sota el franquisme: de l’ostracisme a la represa pública. El llarg camí cap a la normalització cultural”, Història de la Literatura Catalana, vol. X, Ariel, Barcelona 1987, p. 223-241.
  • Gallofré, M.J.: “L’editorial Selecta: els límits d’un programa de recuperació”, Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, vol. X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1997, p. 254-255.
  • Molas, J.: “La Selecta. Una editorial significativa”, L’Avenç, 6, 1977, p. 39-43.
  • Samsó, J.: “Enquesta als editors catalans”, Serra d’Or, any 3 [2a època], 3, 1961, p. 16-18.
  • — “L’activitat editorial en català entre el 1939 i el 1951”, Afers. Fulls de Recerca i Pensament, 10, núm. 22, 1995, p. 555-569.
  • Tebé, T.: “Evocació personal de Josep M. Cruzet”, Serra d’Or, any 4 [2a època], 4, 1962, p. 39-40.
  • Triadú, J.: “Temps i paraules per als cinc-cents títols de l’editorial Selecta”, Serra d’Or, any 13, 146, 1971, p. 39.
  • Verrié, J.: “Permís per a llegir. 1939-1975: ja és història”, Serra d’Or, any 21, 235, 1979, p. 21-26.