Édouard Claparède

(Ginebra, 1873 — Ginebra, 1940)

Psicòleg suís.

Professor de psicologia i de pedagogia a la Universitat de Ginebra, on fundà l’Institut J.J. Rousseau, avui Institut des Sciences de l’Éducation. Amb Th. Flourouy, fundà també els “Archives de Psychologie”, primera revista francesa de psicologia. El tema fonamental de la seva recerca fou de posar aquesta ciència al servei de la pedagogia. Veu tots els fenòmens psíquics en funció de la totalitat de la situació present i no com a simple reacció mecànica a determinats estímuls. Aquests principis originaren una teoria funcional de l’educació que es traduí, en el terreny pràctic, en l'escola activa, on qualsevol activitat es basa en la necessitat del nen i en l’interès. Les seves obres principals són L’Association des idées (1904), Psychologie de l’enfant et pédagogie expérimentale (1909), Psychologie de l’intelligence (1917), L’Éducation fonctionelle (1921), Invention dirigée (1937), Morale et politique (1940).