Es llicencià en dret per la Universitat de Madrid i posteriorment obtingué un màster en ciències econòmiques per la Universitat de Londres. Fou director econòmic de The Economist (1967-69), alt funcionari del Fons Monetari Internacional (1969-73) i assessor financer de grans empreses espanyoles.
Incorporat a Centristes de Catalunya-UCD, fou conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya provisional (1980), diputat al Parlament de Catalunya i ministre per a les Relacions amb la CEE (1980-81). Desvinculat de CC-UCD, es presentà com a independent a les llistes de Convergència i Unió, per la qual fou elegit diputat a Corts (1982), però aviat dimití (1983). L’any 1985 ingressà al Centro Democrático y Social d’Adolfo Suárez, partit per al qual fou elegit diputat al Parlament Europeu el 1987 i el 1989, i del qual fou membre fins el 1994 (des del 1991 com a independent). El juny del 1991 creà Foro, una formació que, després del fracàs en les eleccions europees del juny, desaparegué el març del 1995.
Aquests anys publicà diversos assaigs sobre política i societat: La salida de la crisis (1980), España. Sociedad cerrada, sociedad abierta (1982), La España impertinente (1987), Manual para sobrevivir en el siglo XXI (2000) i Adaptarse a la marea. La selección natural en los negocios (2004).
Incorporat a l’Institut Químic de Sarrià com a professor de ciència i tecnologia de la Facultat d’Economia, inicià una etapa com a divulgador científic que li donà una notable projecció als mitjans de comunicació, especialment a partir del programa Redes de Televisión Española (1996-2014), concebut i dirigit per ell, i també amb la participació en nombrosos fòrums i debats i amb la publicació de llibres de divulgació científica d’àmplia difusió, gairebé tots publicats en català i en castellà simultàniament: El viatge a la felicitat (2005), L’ànima és al cervell (2006), El viatge a l’amor (2007), El templo de la ciencia (2008, en col·laboració), Per què som com som (2008), El viatge al poder de la ment (2010), Excuses per no pensar (2011), Viatge a l’optimisme. Les claus del futur (2011), El que ens passa per dins. Un milió de vides al descobert (2012), El somni d’Alicia. La vida i la ciència es fonen en la història més emocionant (2013), El viatge a la vida. Més intuïció i menys estat (2014) i Carta a les meves nétes. Tot el que he après i m’ha commogut (2015). Rebé, entre d’altres, el premi de l’Associació Espanyola de Científics (2001), el Jaume I de periodisme de la Generalitat Valenciana (2007), el Manel Xifra i Boada del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona (2008), el de ciència i tecnologia de l’Associació Espanyola d’Editorials de Publicacions Periòdiques (2008) i la Creu de Sant Jordi (2011).