De forma triangular, és encerclat pel riu Moskva, per la plaça Roja (antigament un fossat ple d’aigua) i per l’avinguda (prospektiva) Marx, antigament una riera. Erigit al segle XII, fou refet al segle XV per arquitectes italians. Les muralles, de més de 2 km de perímetre, tenen vint-i-vuit torres, algunes amb fletxes del segle XVII, la principal de les quals és la torre del Salvador (Spasskaja). A l’interior hi ha diverses esglésies, convertides en museus; les més importants són la de la Dormició (Uspenskij) (1475-79), obra de l’italià Aristotile Fieravanti, la de l’Anunciació (Blagoveščenskij), refeta en 1484-89, que conserva un gran iconòstasi (1405), obra de Teòfanes el Grec i d’Andrej Rubl’ov, a més de frescs del segle XVII, i la de l’Arcàngel (Arkhangel’skij), refeta per Alevisio Nuovo (1505), que conserva la tomba d’Ivan el Terrible i dels altres tsars d’abans de Pere I. La del Salvador (Verospasskij) és la més antiga. Cal esmentar també el campanar d’Ivan (segle XVI), al peu del qual hi ha la “reina de les campanes” (5,87 m d’alçada i 218 tones). D’entre els edificis civils es destaquen el palau de les Facetes (Granovitaja Palata), de vers el 1500, l’arsenal i l’antic senat, seu del govern de la Federació Russa (segle XVIII), el gran Palau (1838-49), ricament decorat en el seu interior, el palau dels Congressos, moderna construcció del 1961, etc. Durant l’existència de l’URSS (1917-91) el Kremlin designava també periodísticament el govern soviètic; desaparegut aquest, posteriorment ha passat a designar el govern de Rússia.
El Kremlin, amb el riu Moskva en primer terme
© Corel / Fototeca.cat
Kremlin de Moscou.