Estudià dret a la Universitat de València, on fou promotor de les revistes universitàries Diàleg (1960) i Concret (1962). A partir dels anys seixanta, impulsà campanyes per a la difusió de la cultura catalana i moltes altres activitats culturals i cíviques al País Valencià. Fundador de l’editorial Tres i Quatre (1968), del Partit Socialista Valencià i del Secretariat de l’Ensenyament de l’Idioma (1971), fou un dels redactors de l’anomenat Estatut d’Elx (1975).
Decidit defensor i propugnador de la comunitat de cultura dels Països Catalans, és el principal impulsor i fundador d’Acció Cultural del País Valencià. Des de la seva creació (1978), en fou secretari coordinador fins el 1999, que el substituí en aquest càrrec Antoni Gisbert i, al seu torn, esdevingué president de l’entitat en substitució de Joan Francesc Mira. L’any 2012 cedí a aquest de nou la presidència i esdevingué president fundador.
Editor de revistes culturals i acadèmiques com L’Espill (1978) i Treballs de sociolingüística catalana (1979), fou el principal impulsor del setmanari El Temps (1984). Vinculades sobretot a ACPV, ha tingut també un paper decisiu en altres iniciatives del mateix signe, com ara la celebració de l’Any Tirant (1990) en el cinquè centenari de la publicació de la novel·la Tirant lo Blanc, la recuperació de la revista fallera Pensat i Fet (1995) i la creació de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. És membre fundador de les fundacions Renau i Ausiàs Marc, de la qual és president, i de la Institució Joan Fuster.
Ha estat guardonat amb el premi d’honor de la Fundació Jaume I (1989), els premis Albert Viladot (1993), Canigó (1995), Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1999), Memorial Joan XXIII per la Pau 1999 (2000), el premi APPEC de les publicacions en català (2003) i el premi Ramon Aramon i Serra a la lleialtat lingüística de l’associació Llengua Nacional (2014).