Germà gran d’Antònia Adroher i Pascual, estudià a l'Escola Normal de 1924 a 1928, any en que inicià l’activitat política dins la FAI i marxà a Madrid, on participà en les conspiracions contra la monarquia (el 1931 fou un dels detinguts per prendre part en la fallida insurrecció de Jaca del 1930). Membre fundador del Bloc Obrer i Camperol (1931) i de la Federació Catalana de Treballadors de l’Ensenyament (1934), de la qual fou secretari general, formà part del secretariat regional de la UGT de Catalunya. Membre del comitè executiu del POUM des de la fundació (1935), en esclatar la Guerra Civil Espanyola ocupà diversos càrrecs polítics, entre els quals el de representant del POUM al comitè central del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Després dels fets de Maig de 1937, fou empresonat, jutjat i condemnat per alta traïció.
Acabada la guerra, s’establí a Mèxic el 1940, on fou molt actiu entre els exiliats espanyols i col·laborà a la revista Mundo, portaveu del Movimiento Socialismo y Libertad (1943-45). Després de la Segona Guerra Mundial residí a París i a Brussel·les. El 1947 fou cofundador del Moviment Socialista pels Estats Units d’Europa, que esdevingué més tard Moviment d’Esquerra Europea, del qual fou secretari general fins al 1964. De 1948 i 1974 fou secretari general del Consell Federal Espanyol del Moviment Europeu, i des d’aquest càrrec organitzà el 1962 l’anomenat “contuberni de Munic”, la primera reunió des de la guerra civil de l’oposició espanyola de l’interior i de l’exili, que agrupa des de sectors monàrquics fins a socialistes. Entre 1973 i gener de 1976 fou president del Casal Català de Brussel·les.
El 1976 retornà a Catalunya, on fou un dels artífexs de la incorporació dels antics militants del POUM al Partit dels Socialistes de Catalunya, del qual fou membre del Consell nacional fins a la mort.