Iniciat en les activitats polítiques, fundà i dirigí a València, entre el 1906 i el 1909, el butlletí “València Nova” i els setmanaris “El Crit de la Pàtria” i “Renaiximent”. El 1910 es traslladà a Sabadell, on promogué la creació del “Diari de Sabadell”, al capdavant del qual romangué sis anys. El mateix any publicava a “L’Avenç” el recull de poemes Cordes vibrants . Durant una llarga residència a Barcelona, interrompuda per un breu exili (1919-20), dirigí “La Publicidad”, animà una “Biblioteca Valenciana” i publicà la versió catalana de Flor de maig i La barraca de Blasco i Ibáñez. La seva poesia, agrupada en els volums Himnes i poemes (1916), Cançons valencianes (1929) i Guerra, victòria, demà (1938), respon a una voluntat d’excitació civil, a estones pamfletària, de vegades amb reminiscències folklòriques. De nou a València, el 1934, fundà la revista “La República de les Lletres”. És autor també de diversos opuscles polèmics ( Catalunya té raó , 1934) i de divulgació històrica. Firmà habitualment Miquel Duran de València.
Miquel Duran i Tortajada
© Fototeca.cat
Escriptor i periodista.