En general formaren part del grup influït per la cultura grega, i foren oberts a la influència hel·lènica. Els seus membres més destacats foren: Luci Corneli Escipió, dit Barbatus, cònsol el 298 aC, que conquerí la ciutat etrusca de Volterra. El seu fill Gneu Corneli Escipió, dit Asina, cònsol el 260, fou derrotat i empresonat pels cartaginesos a les illes Lipari; cònsol de nou el 254, derrotà els cartaginesos a Palerm. Luci Corneli Escipió, germà de l’anterior, fou cònsol el 259 i conquerí Còrsega. Gneu Corneli Escipió Calb i Publi Corneli Escipió foren els seus fills i Publi Corneli Escipió Africà, fou fill d’aquest darrer. Luci Corneli Escipió, dit l’Asiàtic, germà de l’anterior, cònsol el 190, vencé Antíoc III de Síria a Magnèsia. Publi Corneli Escipió Emilià formà part de la família com a net adoptiu d’Escipió Africà. Publi Corneli Escipió Nasica, fill de Gneu Corneli, nomenat pretor de la Hispània Ulterior (194), derrotà els lusitans; més tard fou cònsol (191) i obtingué la victòria contra els bois cisalpins. El seu fill Publi Corneli Escipió Nasica, dit Corculum, cònsol el 162 i 155, vencé els dàlmates i s’oposà a la proposta de Cató sobre la destrucció de Cartago. Publi Corneli Escipió Nasica, dit Serapio, fill de l’anterior, fou cònsol el 138 i, com a cap del partit aristocràtic, s’oposà a les reformes democràtiques de Tiberi Grac, però per la seva implicació en l’assassinat d’aquest, el senat el confinà a Pèrgam en missió diplomàtica, fins a la seva mort.