Molt vinculats personalment, entre ells hom inclou Bernat Fenollar, Jaume Gassull, Joan Moreno, Pere Martines, Narcís Vinyoles, Joan Escrivà, Francí de Castellví i Baltasar Portell. Eren d’extracció burgesa (canonges, notaris, metges, menestrals) o procedents de la noblesa urbana no gaire important. Participaren regularment en els certàmens literaris de l’època i, sovint, elaboraren obres col·lectives. Una bona part de llur producció és de tema religiós (Vida de santa Magdalena, de Gassull; Lo Passi en cobles, de Bernat Fenollar i Pere Martines), moralitzant (Escacs d'Amor, de Fenollar, Vinyoles i Castellví) i, sobretot, de caire sarcàstic, o simplement humorístic, d’índole eròtica (Procés de les olives, de Fenollar, Moreno i Gassull; Lo somni de Joan Joan, de Gassull; els anònims Col·loqui de dames i Obra feta per als vells) o altra (Brama dels llauradors de l’horta, de Gassull). Aquesta tendència satírica tingué continuadors, a la mateixa València i encara dins el s XVI, amb autors com Jaume Siurana, Lluís Joan Valentí, Andreu Martí Pineda i Valeri Fuster, entre d’altres.