El gènere Bitis inclou unes 12 espècies de tot Àfrica i Aràbia; tenen el cap molt ample, el musell obtús, els ulls petits amb pupil·la vertical, les dents verinoses molt grosses (fins a 5 cm) i el tronc rodó massís i ample. L’espècie més important és l'escurçó del Gabon (B. gabonica), que ateny 1,80 m de llargada i presenta el cos amb una característica coloració en mosaic; habita a les sabanes africanes, on és molt temut pel seu verí, capaç de matar un home en pocs minuts. Unes altres espècies importants són l'escurçó bufador (B.arietans), que viu en zones àrides i té vida nocturna, i B.nasicornis de l’Àfrica centreoriental. El gènere Causus té quatre espècies africanes caracteritzades per llur cos cilíndric i recobert d’escates grosses, semblants a les dels colúbrids, i pel fet de tenir la pupil·la circular. L’espècie més coneguda és l'escurçó nocturn verd (C.resimus), que ateny els 50 cm de llargada, viu a les zones boscoses i humides de l’Àfrica occidental i és molt verinós. El gènere Vipera inclou unes 10 espècies caracteritzades pel fet de presentar el cap netament diferenciat del cos i cobert de plaquetes generalment més petites que les de la resta del cos, que és curt i recobert de plaques. Entre les espècies de Vipera, n'hi ha tres (V.berus, V.aspis i V.latastei) que habiten als Països Catalans. El més comú dels escurçons és V.aspis, que pot atènyer fins als 80 cm de llargada, té l’àpex del musell una mica aixecat en forma de petita banya, la coloració de fons de les parts superiors grisa amb una banda en ziga-zaga, i un dibuix en forma de V, amb el vèrtex dirigit vers enrere, en el cap. Freqüenta tots els biòtops des del nivell del mar fins als 2 000 m o més. Es nodreix de rosegadors i ocells que caça a la nit o al capvespre. El verí és poc perillós i no mata l’home, llevat de quan la víctima és un infant, un vell o una persona malalta o molt feble. L’espècie V.berus pot atènyer els 90 cm de llargada, té el cap amb unes plaques més grosses que les altres i la coloració més clara. Distribuïda per tota l’Europa central i septentrional, hom la troba també al Rosselló i al vessant meridional dels Pirineus a partir dels 1 500 m. L’espècie V.latastei ateny els 70 cm i té una banya al cap molt més pronunciada que la de la V.aspis. Habita en els llocs pedregosos i boscs poc densos, des del nivell del mar fins a 3 900 m d’altitud. Essencialment diürna, es nodreix de rosegadors i petits ocells i artròpodes. El seu verí és molt més actiu que el de la V.aspis. Als Països Catalans hom només la troba al Principat. També viu al nord d’Àfrica i a les regions meridionals de la península Ibèrica.
m
Herpetologia