Consta de 16.359 versos apariats, de quatre síl·labes, i és dividida en quatre parts o llibres, a més d’una consulta inicial adreçada a Joan Fabra i d’un prefaci on l’autor manifesta les seves intencions moralitzadores, i el dedica al seu nebot Baltasar Bou. En el llibre primer, el narrador (que cal no confondre amb l’autor) conta en primera persona les suposades aventures viatgeres i la seva vida atzarosa, i a través de situacions realistes i grotesques presenta les dones com l’encarnació de totes les aberracions. El segon és la narració dels successius matrimonis del protagonista amb una falsa donzella, una vídua i una novícia. A la tercera part, li apareix Salomó en somnis per dissuadir-lo que es casi de nou, i per això li descriu totes les maldats i enganys de les dones. Finalment, la quarta part, més curta que les anteriors, és una exposició de com ordena la seva vida el protagonista, lluny de qualsevol dona. Només dues dones, la Mare de Déu i la muller de l’autor, Isabel Pellisser, ja morta, se salven de la condemna general.
La finalitat moralitzadora de l’obra és expressada àmpliament al llibre tercer amb l’exposició de Salomó, on l’autor, als coneguts tòpics de la misogínia medieval, hi afegeix agudes observacions personals, tal vegada producte de la seva experiència com a metge.
L’Espill, tant per l’estructura com pel seu desenvolupament, es pot considerar una veritable novel·la, que segueix, però, la tradició narrativa en vers del segle XII. El llenguatge és riquíssim i popular i el metre utilitzat es popularitzà fins al punt de ser anomenat fins al segle XIX a tots els Països Catalans metre de Jaume Roig. L’obra fou objecte de tres edicions al segle XVI (València, 1531, 1561, per Onofre Almudèvar, i Barcelona, 1561), una al XVIII (València, 1735, per Carles Ros) i una al XIX (1865). El 1665 el cavaller valencià Llorenç Mateu i Sans publicà a Madrid el Libro de los consejos del maestro Jaime Roig, poeta valenciano, una versió castellana en vers prou reeixida.
Cal destacar les edicions modernes a cura de Roc Chabàs (Barcelona-Madrid, 1905), F. Almela i Vives (1929) i R. Miquel i Planas (1929-50), autor també d’una traducció castellana en prosa (1936-42), publicada juntament amb la traducció castellana de L. Mateu i Sanç. L’any 2023 es publicà una versió abreujada i adaptada de la filòloga i medievalista Antònia Carré i Pons.
Bibliografia
- Cantavella, Rosanna (1992): Els cards i el llir: una lectura de “l’Espill” de Jaume Roig. Barcelona, Quaderns Crema
- Carré, Antònia (2006): Roig, Jaume: Espill. Edició, traducció i comentaris. Barcelona, Quaderns Crema
- Carré, Antònia (2007): “Aportacions a la lectura literal de l’Espill de Jaume Roig”. L&L, 18
- Carré, Antònia (2007): Narrativa catalana medieval en vers. Barcelona, UOC