Vida i obra
Fill d’un metge del mateix nom, la primera documentació en què és esmentat data del 1434, any que apareix atestat exercint de metge a València. Professionalment estigué vinculat a tots els organismes de poder. Fou metge de la reina Maria de Castella, la mort de la qual certificà el 1458, i actuà al servei de Joan II. Fou examinador de metges i cirurgians per encàrrec dels consellers de la ciutat de València i exercí de metge en diversos hospitals, com el d’en Clapers, el dels Innocents i el d’en Bou. Estigué relacionat, com a benefactor i en algun cas també com a metge, amb estaments religiosos de la seva ciutat, com la seu, la parròquia de Sant Nicolau, el Reial Convent de Predicadors i el convent de la Trinitat, on professà la seva filla Violant en temps en què fou abadessa Isabel de Villena. Es casà amb Isabel Pellicer, amb qui tingué sis fills, fou conseller de la ciutat de València i a la seva mort deixà quatre cases, una biblioteca d’una seixantena de llibres i altres béns. El seu èxit professional, social i econòmic és un bon exemple del succés que obtingué entre totes les capes socials la nova medicina universitària que s’implantà per tota l’Europa llatina occidental a partir del segle XIII.
A banda de la seva participació en el certamen poètic marià celebrat a València el 1474, és autor del llibre intitulat Espill (~ 1460), una obra de més de setze mil tetrasíl·labs apariats que se circumscriu en el debat que sobre la condició femenina s’estableix a la literatura.
Bibliografia
- Chiner Gimeno, Jaume J. (1993-1994): “Del testamento e inventario de bienes de Jaume Roig al autor del manuscrito del Spill. Documentos y nuevas hipótesis”. BRABLB, XLIV
- Ferrando Francés, Antoni (1983): Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX. València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València.