Les estacions mòbils consisteixen en el telèfon mòbil i una targeta anomenada SIM (Subscriber Identity Module, mòdul d’identificació de l’abonat), que facilita la identificació de l’usuari amb independència del terminal físic que s’utilitzi en un determinat moment. La targeta SIM conté els codis IMEI (International Mobile Equipment Identity), emprats per a autentificar l’usuari i emmagatzemar informacions sobre les seves possibilitats d’accés, i està protegida per una paraula de pas (password). Aquestes estacions mòbils es connecten a la xarxa GSM per les estacions base, que consten de dues parts: la BTS (Base Transceiver Station) i la BSC (Base Station Controller). La BTS connecta les estacions mòbils dins d’una determinada cèl·lula, i gestiona els protocols amb aquestes estacions mòbils. La BSC gestiona els recursos de ràdio per una o diverses BTS, establint els canals de comunicacions ràdio, controlant els canvis de cèl·lula (handover) i establint connexions entre les estacions mòbils i el MSC (Mobile service Switching Center), que és la part de l’NSS que coordina les comunicacions entre usuaris. Les connexions entre els terminals i les BTS s’anomenen interfícies ràdio, entre els BTS i els BSC, interfícies Abis, i entre els BSC i els NSS, interfícies ‘A’. Tant les estacions base com les NSS són supervisades per l’OSS (Operation Sub-System), que gestiona el tràfic telefònic. Les BTS suporten un determinat nombre d’usuaris dins les seves cèl·lules, per la qual cosa la seva densitat (visible per les antenes exteriors) depèn de la densitat d’usuaris en cada zona. Si aquesta augmenta, ho fa també el nombre de les BTS, i es pot arribar a les microcèl·lules i a les picocèl·lules.
f