Esteve

(Jerusalem, segle I — Jerusalem, segle I)

Diaca i protomàrtir cristià.

Víctima de l’enveja dels jueus hel·lenistes, fou condemnat i fet apedregar pel sanedrí. El llibre dels Actes dels Apòstols posa en boca seva un discurs apologètic molt important per a comprendre l’evolució missional del cristianisme naixent.

En art, hom el representa jove, imberbe i vestit amb la dalmàtica. Són freqüents les escenes de la seva vida: ordenació (Fra Angelico, Musei Vaticani), discussió amb els rabins (Pere Serra, retaule de l’Esperit Sant, a Manresa), lapidació (pintures murals de Sant Joan de Boí, Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona; Francesc Tremulles, capella de Sant Esteve, catedral de Barcelona) i enterrament (Joan de Joanes, Museo del Prado).

La seva festa se celebra el 26 de desembre, dia festiu als Països Catalans, com a d’altres llocs d’Europa, com a segon dia de Nadal. A més, la descoberta de les despulles del sant es commemora el 3 d’agost, amb la festa de la Invenció del cos de sant Esteve.

És patró de moltes poblacions catalanes, així com de la confraria dels freners de Barcelona (esteve).