Utilització i història
És subdividida en 100 cèntims. El nom s’adoptà en la reunió del Consell Europeu del 1995, i la seva entrada en vigor, que constituïa la darrera fase de la Unió Econòmica i Monetària continguda en el Tractat de Maastricht, tingué lloc l’1 de gener de 1999, i la posada en circulació de les monedes l’1 de gener de 2002. Per tal d’amortir els efectes negatius derivats d’unes economies desiguals, la Unió Europea fixà uns “criteris de convergència” recollits en el Pacte d’Estabilitat i Creixement que estableix uns límits quant a inflació, deute i dèficit públics, tipus d’interès i estabilitat monetària, comuns a tots els estats membres i acomplerts, segons declarà el 1998 la Comissió Europea, per onze dels dotze estats que hi optaren.
Per a ser admesos a la zona euro o eurozona (com hom coneix el conjunt de les economies dels estats que tenen l’euro com a unitat monetària), els estats que ingressaren a la Unió Europea han de satisfer els criteris del Pacte d’Estabilitat, cosa que ha comportat que anys després del seu ingrés, bona part dels nous estats membres, entre els quals la República Txeca, Polònia, Romania, Bulgària, Hongria o Lituània, segueixin emprant les unitats monetàries anteriors a l’ingrés a la UE.
Els primers estats en adoptar l’euro foren Àustria, Bèlgica, Finlàndia, França, Alemanya, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos, Portugal i Espanya, mentre que Grècia n'incomplia alguns i no ingressà a la Unió fins el 2001. Per la seva banda, Dinamarca, la Gran Bretanya i Suècia, també membres de la Unió Europea, decidiren de posposar la seva incorporació a la moneda única, i en el primer d’aquests països el 2000 fou celebrat un referèndum de resultat desfavorable a la seva adopció. L’entrada en vigor de l’euro comportà la desaparició de les monedes oficials als estats on s’introduí, i també la del terme genèric ecu.
Per la seva banda, alguns petits estats no pertanyents a la UE que utilitzaven monedes d’estats veïns adoptaren també l’euro quan aquests substituïren la seva moneda: és el cas d’Andorra (franc francès i pesseta), Mònaco (franc francès), San Marino (lira) i el Vaticà (lira). A causa d’aquest interès compartit, al juny del 2011 Andorra i la UE signaren un acord pel qual el Principat podria encunyar euros des del 2014 (a canvi d’aplicar la normativa bancària i financera europea i col·laborar en la lluita contra el frau i el blanqueig).
Els tipus d’interès de l’euro, l’emissió de moneda i les directrius generals de la política monetària relativa a l’euro són fixats pel Banc Central Europeu, que apliquen els bancs centrals dels estats adherits amb un cert marge d’acció.
Ingrés a l’euro d’estats membres de la UE per ordre de data
Estat |
Data |
|---|---|
| Alemanya | 1 de gener de 1999 |
| Àustria | 1 de gener de 1999 |
| Bèlgica | 1 de gener de 1999 |
| Espanya | 1 de gener de 1999 |
| Finlàndia | 1 de gener de 1999 |
| França | 1 de gener de 1999 |
| Irlanda | 1 de gener de 1999 |
| Luxemburg | 1 de gener de 1999 |
| Països Baixos | 1 de gener de 1999 |
| Portugal | 1 de gener de 1999 |
| Itàlia | 1 de gener de 1999 |
| Grècia | 1 de gener de 2001 |
| Eslovènia | 1 de gener de 2007 |
| Malta | 1 de gener de 2008 |
| Xipre | 1 de gener de 2008 |
| Eslovàquia | 1 de gener de 2009 |
| Estònia | 1 de gener de 2011 |
| Letònia | 1 de gener de 2014 |
| Lituània | 1 de gener de 2015 |