explosió

explosión (es), blast, explosion (en)
f
Química

Alliberament brusc i violent d’una certa quantitat d’energia química deguda a una transformació molt ràpida de l’equilibri fisicoquímic d’una substància o d’un conjunt de substàncies i que es manifesta en la producció d’una gran quantitat de calor i de gasos.

Aquest procés, que té una durada de microsegons o de desenes de microsegon, és efectuat en quatre fases: en la iniciació, una petita font d’energia (una guspira, una flama, una percussió, etc) provoca una descomposició local; la fase de propagació de la reacció química és la més important, car s’hi produeix la transformació de l’explosiu en una mescla de gasos a pressió i temperatura molt elevades (transformació de l’energia química en energia mecànica); segons la velocitat de la propagació de la reacció hom parla de deflagració (velocitats de l’ordre dels m/s) o de detonació (velocitats de l’ordre dels km/s). En la tercera fase es produeix la propagació de l’ona de xoc en el medi inert pròxim a l’explosiu; els efectes d’aquesta ona, deguda a l’expansió dels gasos resultants, són la propagació, en els materials, d’una discontinuïtat en la velocitat (una acceleració infinita) i unes fortes compressions i elevacions de temperatura, de les quals deriven canvis físics i químics (fragmentació, canvis de fase, etc) en els materials envoltants; la darrera fase de l’explosió és l'expansió dels materials trencats en el medi exterior fins a la dissipació total de l’energia produïda.