La història de les facultats, que s’identifica amb la de l'ensenyament, comença amb el sorgiment de les universitats, a la darreria de l’edat mitjana. Originàriament aquestes incloïen dues facultats: la facultat d’arts, que abastava l’estudi d’humanitats i de filosofia, i la facultat de teologia, amb el corresponent ensenyament teològic. Al costat d’elles, anomenades sovint facultats majors, hi havia també facultats menors, els estudis de les quals o bé eren previs als d’aquelles o bé no podien assolir els títols superiors (de llicenciatura i de doctorat o magister). Amb el progrés modern de la ciència, les facultats d’arts es dividiren en dues: facultat de lletres (anomenada també, en certs indrets, facultat de filosofia i lletres) i facultat de ciències. Ja anteriorment, d’altra banda, a la facultat de teologia havia estat afegida la facultat de dret canònic, la qual posteriorment esdevingué —en l’escala oficial estatal— facultat de dret, on el dret canònic és, com a màxim, una càtedra entre altres. A la facultat de ciències s’afegiren també, aviat, la facultat de medicina, amb el corresponent hospital annex, i posteriorment la facultat de farmàcia. El més recent desenvolupament dels estudis moderns ha donat lloc, així mateix, a d’altres facultats, com les de ciències econòmiques, de ciències polítiques i socials, etc, i, d’altra banda, a les anomenades escoles superiors (enginyeria i arquitectura), l’estructuració de les quals comporta una equivalent distintició de facultats, bé que sovint hom no hi sol aplicar aquest terme. La creixent especialització de les ciències contemporànies determina generalment la constitució, com a nova facultat, del que abans era un departament (història, geografia, psicologia, etc) d’una sola facultat (en aquest cas, la de lletres). Cada facultat és dirigida per un degà, el qual és assistit pel corresponent consell de facultat. Les possibilitats i l’autonomia de les facultats, amb vista a la planificació d’estudis i a la selecció del claustre docent, corresponen a les diferents circumstàncies historicopolítiques que condicionen el funcionament de la universitat.
f
Educació