Augustinià, adoptà el nom de Joan Facund. Doctor en teologia (1771), n'obtingué la càtedra (1775) de la Universitat de València. Fou provincial de la corona d’Aragó, del seu orde. Bibliòfil distingit, formà al convent de València una important biblioteca pública (fou destruïda l’any 1812). Acadèmic de Sant Carles (1804), censor de la Societat Econòmica d’Amics del País i predicador i cronista de València, publicà, entre altres obres: Institutiones theologicae ad Hispaniarum adolescentium usum, In funere Francisci Perezii Bayerii (1797), El fraile en las cortes, que desvetllà una polèmica, i Elementa philosophiae.