L’acrilonitril pur es polimeritza fàcilment en poliacrilonitril, però aquest compost té, per a la fabricació de fibres, l’inconvenient de no fondre's, sinó solament d’estovar-se (i després de descompondre's) per efecte de la temperatura, de no ésser soluble en solvents volàtils barats i de donar fibres que no poden tenyir-se pels procediments corrents. Per aquesta darrera raó especialment, hom acostuma a modificar-lo per copolimerització amb altres monòmers tals com acetat de vinil, clorur de vinil, estirè, isobutilè, acrilats, acrilamida i vinilpiridina. La tria entre els monòmers esmentats depèn de les característiques que hom desitja que tingui la fibra, de les possibilitats de proveïment, dels preus i de la situació respecte a patents. La copolimerització ha d’ésser dirigida en condicions ben controlades per a obtenir cadenes de la construcció i llargada adequades. Com a catalitzadors són utilitzades substàncies capaces de donar radicals lliures i, a més, traces de metalls. Després d’un període d’inducció, la polimerització és ràpida i desprèn molta calor, cosa que fa que, en general, hom operi en presència d’una gran quantitat d’aigua, que evita que la temperatura pugui elevar-se excessivament. La polimerització pot ésser feta per procediments continus o discontinus. En un cas i en l’altre, hom obté una suspensió aquosa de copolímer que cal filtrar i assecar. El filat és fet a partir d’una solució filtrada del copolímer brut en un solvent polar tal com, per exemple, la dimetilformanida.
f
Química