És el grup prostètic de molts enzims d’oxidoreducció, com les flavoproteïnes. La base nitrogenada del FMN és la 6,7,-dimetilisoal·loxazina, que conté l’anell d’isoal·loxazina susceptible d’oxidoreducció reversible, el qual fa el FMN apte per al transport d’electrons. Fou aïllat per Warburg el 1932, i fou caracteritzat per Kuhn el 1935. És sintetitzat a partir de la riboflavina i l’ATP.
m
Bioquímica