Fill de Laureà Dalmau el 1933 inicià estudis de medicina a Barcelona. Cofundador de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), l’any següent participà en els fets d’Octubre, i per aquest motiu fou empresonat. Voluntari a la Guerra Civil Espanyola en l’exèrcit republicà, on fou metge, entre d’altres, al front d’Extremadura, s’exilià a França el 1939. En l’intent de retorn a Catalunya fou detingut per la Gestapo (1940). Empresonat successivament al castell de Figueres i en camps de concentració de Reus, Madrid i Punta Carnero (Cadis), s’evadi d’aquest camp nedant fins a Gibraltar, d’on passà a la Gran Bretanya i s’incorporà a l’exèrcit britànic. Participà en el desembarcament de Normandia i en la batalla de les Ardenes, fets pels quals fou condecorat pel ministeri de la guerra britànic (1946). Finalitzà els estudis de medicina a Montpeller, i en 1952-53 retornà a l’Estat espanyol. Exercí de metge de la Seguretat Social a Palamós, on participà activament en la clandestinitat antifranquista i, posteriorment, en fou alcalde (1983-85). Fou diputat per Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament de Catalunya del 1980 al 1984, institució que li reté un homenatge el 2008. El 2001 l’Ajuntament de Palamós el nomenà fill adoptiu, i posteriorment, juntament amb la Fundació Irla, li reté un homenatge en el centenari del seu naixement.