Vida i obra
De família benestant arruïnada, es dedicà professionalment al comerç. Amic de Roca i Roca, F.P. Briz, Aulèstia i Pijoan, A. Guimerà, etc., participà amb ells en la creació de diverses entitats culturals: La Jove Catalunya (1870), l’Eixam Ortogràfic (1871) i La Misteriosa (1872); també fou president de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques (1888-91). Fou un dels participants més assidus als Jocs Florals de Barcelona, en els quals fou nomenat mestre en gai saber (1874) i on actuà de mantenidor (1878, 1906) i president (1905). Fou també felibre majoral d’Avinyó (1876) i membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid (1878).
Publicà diversos reculls de poemes lírics (Celísties, aubades i serenes 1866; Primerenques, 1873; Expansions, 1879; Vidre volador, 1887) i històrics (La Jornada del Bruch, 1874; Lo combat de Cadaqués, 1891). Conreà especialment el romanç històric, que recollí en els tres volums del Romancer català... (1877, 1894 i 1914).
Com a autor teatral es proposà d’enriquir el component tràgic i dramàtic del teatre en llengua catalana amb obres de caràcter històric (Margarida de Prades, 1870; Joan Blanques, 1880; Almodis, 1880) i social (Los hereus, 1868; i L’última pena, 1897). És autor també de comèdies (Rialles i ploralles, 1873; La cua del xueta, 1878).
És autor també de l’estudi Teatre català: apuntacions històricas-críticas des de’ls seus orígens fins al present estat (1876).
El 1888 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona amb el discurs “Sistemático desvio de los historiadores castellanos respecto a los hombres y las cosas de las tierras catalanas”, què denuncia la visió esbiaixada de Catalunya en l’obra històrica de Juan de Mariana i Modesto Lafuente. Des d’una posició regionalista, els acusa d’escriure una història identificada amb l’opinió dominant de la “regió capital”, i conclou que «con respecto a Catalunya, la Historia General de España está aún para escribirse».
Bibliografia
- Ubach i Trullàs, M. (1967): “Un poeta de la Renaixença: Francesc Ubach i Vinyeta”. Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, XI, p. 109-124.