Coneguda informalment amb el nom de l'Organització, no adoptà definitivament el nom de Front Nacional de Catalunya fins al juny de 1942. Aplegava independentistes i nacionalistes radicals d’Estat Català, Nosaltres Sols, el Partit Nacionalista Català i la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya encapçalats per Joan Cornudella, que en fou el primer secretari general, Manuel Cruells, Francesc Espriu, Francesc Martínez i Vendrell, Daniel Cardona, Manuel Viusà i Antoni Andreu i Abelló. Basava la seva acció en la col·laboració amb els aliats durant la Segona Guerra Mundial, confiant que la derrota de les potències de l’Eix precipitaria la fi del franquisme i el reconeixement de les llibertats de Catalunya. Participà en operacions dels governs francès i polonès a l’exili, del britànic i del nord-americà, gràcies a les quals diversos centenars de perseguits pel nazisme (militars, jueus, pilots d’aviació, etc.) fugiren de l’Europa ocupada.
Actiu clandestinament des del 1940 a l’Estat espanyol, hi protagonitzà actes de sabotatge, bé que a partir de l'octubre del 1947, després d’una operació de la policia del juny de l'any anterior que desarticulà part de la infraestructura de la divisió militar en la qual diversos membres foren torturats i condemnats a presó, renuncià a la lluita armada i es transformà en partit polític. Participà en nombroses accions clandestines contra el règim franquista. Partidari d’una federació de Països Catalans i d’un difús socialisme, de les escissions per l’esquerra sorgiren el PSAN (1968) i el Partit Popular de Catalunya (1973). El 1969 Joan Colomines i Puig succeí Cornudella com a secretari general, càrrec que exercí fins el 1973, quan abandonà el partit i el seu fill Joan Ramon el succeí.
En el Primer Congrés (agost del 1974), tornà a admetre la lluita armada com una de les vies per a assolir la independència i una part dels seus membres, encapçalats per Martínez i Vendrell, abandonaren el partit per a ingressar a l’Exèrcit Popular Català. Membre de l’Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques, el 1977 figurà en el Pacte Democràtic per Catalunya. El 1978 Cornudella abandonà el partit. El 1980 el nucli restant es vinculà temporalment a Nacionalistes d’Esquerra. Pràcticament inactiu des d’aleshores, formalment es dissolgué el 1990 i s’integrà a Esquerra Republicana de Catalunya. Tingué com a òrgans de premsa Ara i Per Catalunya.