Nascuda Jelena Ivanovna Diakonova, la seva mare, en restar vídua (1905) anà a viure amb un ric advocat de Moscou (amb qui no es casà mai per l’oposició de l’Església ortodoxa), on passà a residir. Rebé una educació acurada, reforçada per una gran afició a la lectura i al tracte amb intel·lectuals, entre d’altres la poetessa Marina Cvetaeva. Aquests anys començà a utilitzar el nom de Gala, pel qual seria coneguda. A causa del seu mal estat de salut, el 1912 fou enviada al sanatori suís de Clavadel (Davos), on conegué el poeta Paul Éluard, amb qui es casà (1916) i tingué una filla (1918). Resident a París, s’introduí en els moviments dada i surrealista, i establí estrets lligams amb alguns dels seus capdavanters, entre d’altres Giorgio De Chirico, de l’obra del qual fou marxant, Marx Ernst, de qui fou amant i model, i els poetes René Char i René Crevel.
El 1929 viatjà a Cadaqués, on conegué Salvador Dalí, amb el qual s’amistançà i es casà el 1934 (el 1958, havent obtingut del Vaticà la dissolució del matrimoni amb Éluard, tingué lloc el casament pel ritu catòlic). Convertida en inspiradora, model, consellera artística i administradora financera de Dalí, el mateix pintor reconegué de maneres molt diverses la contribució de Gala a la seva obra i a la seva projecció: a més dels nombrosos retrats (Galarina, 1945; Leda atòmica, 1949; La Madonna de Portlligat, 1950; etc.) i de signar nombroses pintures com a Gala Salvador Dalí, li feu donació del castell de Púbol (adquirit el 1969), que Gala convertí en residència privada. Malgrat el matrimoni i els forts vincles tant sentimentals com artístics i financers, ambdós mantingueren una considerable independència personal.