Ğalāl al-Talabānī

Jalal Talabani
Celal Talebanî
(Kelkan, Kurdistan iraquià, 12 de novembre de 1933 — Berlín, 2 d'octubre de 2017)

Ğalāl al-Talabānī

© Ministeri d’Assumptes Exteriors de la República Islàmica d’Iran

Polític kurd de l’Iraq.

Llicenciat en dret (1959) per la Universitat de Bagdad, el 1954 fou elegit secretari general de la Unió d’Estudiants del Kurdistan. El 1961 fou nomenat cap dels peixmergues (“lluitadors per la llibertat”), branca armada del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), les dissensions a l’interior del qual el portaren a fundar el 1976 la Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK), que en la guerra Iran-Iraq (1980-88) s’uní de nou amb el PDK contra Saddam Ḥusayn.

El 1991 fou un dels principals artífexs de l’alçament kurd contra el Govern de Bagdad. Un any després de la guerra del Golf Pèrsic (1991), esdevingué, juntament amb el líder del PDK Mas‘ūd Barzanī, cap del Govern kurd de fet del territori neutral del N de l’Iraq imposat per les Nacions Unides a la fi de la guerra, però els desacords entre el PDK i la UPK desembocaren el 1994 en un conflicte armat intermitent. El 2003, Talabānī i Barzanī s’uniren novament per col·laborar en l’aliança angloamericana que enderrocà el règim de Ḥusayn al març.

El 2004 la fusió del PDK i la UPK donà lloc a l’Aliança Democràtica Patriòtica del Kurdistan, que aconseguí la pràctica totalitat dels escons al nou Parlament kurd en les eleccions del gener del 2005 i poc menys d’un terç dels escons de l’assemblea provisional iraquiana. Havent renunciat prèviament a la independència del Kurdistan en canvi d’una àmplia autonomia, el 6 d’abril de 2005 fou elegit president de l’Iraq en constituir-se un Govern encapçalat per Ibrahim al-Jaafari. Fou reelegit en el càrrec després de les eleccions del gener del 2006 en què Nouri al-Maliki substituí al-Jaafari com a primer ministre. Valorat per les seves bones relacions tant amb els EUA com amb l’Iran, el seu paper fou considerat clau en la precària entesa entre les faccions enfrontades de l’Iraq, especialment sunnites i xiïtes, alhora que una garantia per a l’autogovern kurd. 

El 2007 la seva esposa fou víctima d’un atemptat, al qual sobrevisqué. Celebrades les eleccions legislatives al març del 2010, fou confirmat en el càrrec al novembre després de constituir-se un Govern de coalició novament presidit per Maliki com a primer ministre. Al novembre es negà a signar la pena de mort del ministre d’afers estrangers de Saddanm Husayn, Tariq Aziz. Durant el seu segon mandat tingué greus problemes de salut. Després de les eleccions generals de l’abril del 2014 el parlament iraquià elegí al juliol el també kurd Fuad Masum en substitució de Talabani.