gal·lès

càmbric
m
Lingüística i sociolingüística

Llengua cèltica de la branca britònica.

És parlada aproximadament per un milió de persones a Gal·les, on fou arraconada després de la caiguda de l’imperi Romà i de les invasions nòrdiques, saxona i normanda. Té tradició literària des del segle VI; l’escola bàrdica, la codificació de les lleis en gal·lès (segle X) i la traducció de la Bíblia (segle XVI) fixaren i unificaren l’idioma. La característica més destacada del gal·lès modern és la mutació al començament de les paraules segons el seu significat en la frase. Els mots són “declinats” de manera inicial, i no terminal (com en llatí). Hi ha algunes diferències lèxiques i de pronunciació entre el parlar del nord i el del sud que no alteren la unitat bàsica de l’idioma. Des del punt de vista històric, el gal·lès ha evolucionat des del gal·lès primitiu o britònic, amb literatura escrita, fins al segle VIII, tot passant pel gal·lès antic (del segle IX a l’XI) i el medieval (del segle XII al XIV), fins a arribar al modern (del segle XIV al XX).