És parlada aproximadament per un milió de persones a Gal·les, on fou arraconada després de la caiguda de l’imperi Romà i de les invasions nòrdiques, saxona i normanda. Té tradició literària des del s. VI; l’escola bàrdica, la codificació de les lleis en gal·lès (s. X) i la traducció de la Bíblia (s. XVI) fixaren i unificaren l’idioma. La característica més destacada del gal·lès modern és la mutació al començament de les paraules segons el seu significat en la frase. Els mots són “declinats” de manera inicial, i no terminal (com en llatí). Hi ha algunes diferències lèxiques i de pronunciació entre el parlar del nord i el del sud que no alteren la unitat bàsica de l’idioma. Des del punt de vista històric, el gal·lès ha evolucionat des del gal·lès primitiu o britònic, amb literatura escrita, fins al s. VIII, tot passant pel gal·lès antic (del s. IX a l’XI) i el medieval (del s. XII al XIV), fins a arribar al modern (del s. XIV al XX).
m
Lingüística i sociolingüística