S’enrolà a la marina i lluità pilotant bombarders durant la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, fou condecorat per accions en combat. Ingressà a la Yale University, on es graduà en econòmiques (1945). Dedicat als negocis en el camp dels equipaments de prospecció petroliera a Texas que li proporcionaren una gran fortuna, emprengué en aquest estat la carrera política, i hi fou elegit membre del Congrés pel partit republicà (1966-70).
Al llarg dels sis anys següents, sota el mandat de Richard Nixon fou ambaixador dels Estats Units a l’ONU (1971-74). El setembre del 1974, el president Gerald el nomenà primer cap diplomàtic nord-americà a Pequín. President del Comitè Nacional Republicà, el gener del 1976 el Senat l’elegí director de la CIA, càrrec que ocupà durant un any. Posteriorment es dedicà a la campanya electoral que portà Ronald Reagan a la presidència dels Estats Units, el qual el nomenà vicepresident (1981-88). En exhaurir Reagan els dos mandats, el 1989 Bush el succeí a la presidència després de guanyar les eleccions.
Al desembre del primer any del seu mandat ordenà la intervenció militar a Panamà (1989) i, un any més tard, prengué la iniciativa per fer votar a l’ONU una resolució que permetés una intervenció armada nord-americana a l’Iraq (1991), que donà lloc a la guerra del Golf Pèrsic). La popularitat momentània que l’èxit de l’operació li reportà, així com la liquidació definitiva de l’URSS (1991), fou aviat contrarestada pel control de la Cambra de Representants per part del partit demòcrata i per la recessió econòmica que el portà a incomplir la promesa electoral de no apujar impostos. En les eleccions presidencials del 1993, fou derrotat pel candidat demòcrata Bill Clinton. El seu fill gran, George W. Bush, fou també president dels Estats Units (2001-09).