La redacció primitiva, en llatí, té un nucli inicial que comprèn des de la llegenda de Guifré el Pelós (procedent probablement d’un text de Cuixà poc posterior al 1127) fins a la mort de Ramon Berenguer IV; fou escrit pel mateix autor en tres represes i completat en el període 1162-84; conté també una primera addició, corresponent al regnat d’Alfons I, que degué ésser escrita entre el 1200 i el 1208, una segona addició, amb el regnat de Pere I i la minoritat de Jaume I, que cal datar en 1214-18, i un acabament, que comprèn quasi tot el regnat del Conqueridor i que degué ésser escrit en 1270-75. La redacció intermèdia, basada en la primitiva, amb complements procedents dels Cronicons Rivipul·lenses, del poema In laudem d’Oliba, de la Brevis historia monasterii Rivipullensis i de la Historia Gothica de Rodrigo Ximénez de Rada, fou completada entre el 1268 i el 1270. D’aquesta redacció fou feta una versió catalana, lleugerament reduïda, en 1268-83. Finalment, la redacció intermèdia, continuada fins als esdeveniments del 1299 en forma molt minuciosa, constitueix la redacció definitiva, composta entre el 1303 i el 1314. Aquesta continuació ofereix els millors passatges de tot el conjunt, tant literàriament com històricament.