Es graduà en física a la Universitat de Roma La Sapienza el 1970, sota la direcció de Nicola Cabibbo. Inicià la carrera investigadora als Laboratoris Nacionals de Frascati de l’Institut Nacional de Física Nuclear italià (1971-81), període durant el qual feu estades de recerca a la Universitat de Colúmbia de Nova York (1973-74), a l’Institut des Hautes Études Scientifiques de França (1976-77) i a l’École Normale Supérieure de París (1977-78). Fou catedràtic de física teòrica a la Universitat de Roma Tor Vergata (1981-92) i posteriorment s’incorporà a la Universitat de Roma La Sapienza. Presidí l’Acadèmia Nacional dels Linceus (2018-21).
Les seves investigacions se centren en la física de partícules, la teoria quàntica de camps, la mecànica estadística i els sistemes complexos. A la darreria de la dècada de 1970 desenvolupà aportacions fonamentals a l’estudi dels vidres d’espín, materials magnètics desordenats en què les interaccions entre els components generen una gran quantitat de configuracions possibles i dificulten l’assoliment d’un estat d’equilibri. Introduí una solució matemàtica basada en la ruptura de la simetria de rèpliques, que permeté explicar el comportament d’aquests materials i com les interaccions entre els seus components donen lloc a fenòmens col·lectius complexos. Els seus resultats contribuïren a establir les bases per a l’estudi d’altres sistemes complexos, com les xarxes neuronals i determinats sistemes biològics. També investigà la turbulència, la física de partícules i el moviment col·lectiu dels animals.
Rebé la medalla Boltzmann (1992), la medalla Dirac (1999), el premi Wolf de física (2021) i premi Nobel de física (2021), compartit amb Syukuro Manabe i Klaus Hasselmann.
