Una premissa bàsica de l’estudi de la globalització és considerar que el món constitueix un únic ordre social. Malgrat la tendència a destacar-ne únicament els aspectes econòmics, cal assenyalar-ne el caràcter complex i multidimensional. La globalització actual ha suscitat moltes crítiques i, fins i tot, ha motivat el naixement del moviment altermundista. No obstant això, és un procés irreversible que té profundes implicacions per a bona part de la població mundial. No és, doncs, una realitat distant, abstracta i estranya. Es tracta d’una realitat propera, ben present en la societat actual, que fa sentir els seus efectes (positius i negatius) en molts àmbits de la vida. La globalització denota l’expansió i l’aprofundiment de les relacions socials i les institucions a través de l’espai i el temps, de manera que, d’una banda, les activitats quotidianes resulten cada cop més influïdes pels fets i esdeveniments originats a l’altra banda del món i, de l’altra, les pràctiques i decisions de grups i comunitats locals poden causar importants repercussions globals. Els teòrics del caos, que descriuen com una papallona que bat les ales sobre el Brasil pot afectar el temps que faci a Chicago, han identificat un procés que expressa molt bé aquesta paradoxa inherent a la globalització i que actualment està transformant els afers mundials. Avui la globalització constitueix un dels factors més destacables de la nova societat mundial i és un dels reptes més importants que les ciències socials es plantegen per al segle XXI.
f
Sociologia