Gonzalo Rojas

(Lebu, Xile, 20 de desembre de 1917 — Santiago, 25 d’abril de 2011)

Poeta xilè.

Estudià dret i pedagogia. Integrant del grup de joves poetes xilens coneguts com a Generació del 38, es relacionà amb els avantguardistes del grup La Mandràgora, al qual tanmateix posteriorment es referí en termes despectius. Fou professor universitari fins l’any 1973 i durant el Govern de Salvador Allende exercí càrrecs diplomàtics a la Xina (1970-71) i a Cuba (1972-73). Després del cop d’estat del general Pinochet s’exilià a Alemanya i posteriorment a Veneçuela, fins el 1979, any que pogué tornar a Xile, bé que residí als EUA entre el 1980 i el 1994.

La seva obra poètica, influïda pel surrealisme, els clàssics grecs i llatins i César Vallejo, l’ha situat com el poeta xilè més important del s. XX, juntament amb Pablo Neruda i Nicanor Parra. D’obra abundosa, el seu primer recull publicat, La miseria del hombre (1948), fou bescantada per alguns crítics, però la vàlua de la seva producció posterior fou àmpliament reconeguda.

Hom pot esmentar: Contra la muerte (1964), Oscuro (1977), Transtierro (1979), Críptico y otros poemas (1980), Del relámpago (1981), 50 poemas (1982), El alumbrado y otros poemas (1986), Materia de testamento (1988), Scardanelli (1989), Desocupado lector (1990), Antología de aire (1991), Las hermosas (1991), Cinco visiones (1992), Carta a Huidobro (1994), Morbo y Aura del mal (1994) i Río Turbio (1996), América es la casa y otros poemas (1998), Diálogo con Ovidio (1999), Metamorfosis de lo mismo (2000), ¿Qué se ama cuando se ama? (2000), Requiem de la mariposa (2001), Hombre es baile, mujer es igualmente baile (2001), Al silencio (2002), La palabra placer y otros poemas (2002), Del ocio sagrado (2002), No haya corrupción (2003), Poesía esencial (2003), L’illuminé (2003), Inconcluso (2003), La reniñez (2004), Del loco amor (2004), Mot Doeden = Contra la muerte (2005), XXI por egipcio (2005), Man Ray hizo la foto (2005), Las sílabas (2006), Poesía Esencial (2006), Esquizo (2007), Del Agua (2007), Contra la muerte y otras visiones (2008), Con arrimo y sin arrimo (2010).

 Rebé el premi Reina Sofía de poesia iberoamericana (1992), el Premi Nacional de literatura de Xile (1992) i el Cervantes (2003).