Jeroni Forteza i Valentí

(Palma, Mallorca, 1846 — València, 1923)

Assagista, periodista i poeta.

Germà de Guillem Forteza. Estudià a Mallorca, Barcelona i Sevilla, on es llicencià en filosofia i lletres i on treballà a l’Arxiu d’Índies. Ingressà al cos d’arxivers (1881) i estigué a la Biblioteca Provincial de València fins a la seva jubilació (1912).

A Mallorca fou un dels fundadors de La Dulzaina (1868-69), on publicà, en castellà, narracions romàntiques i costumistes, i fou col·laborador de la Revista Balear (1872-74) i del Museo Balear (1875-77) amb poemes en català, alguns dels quals foren inclosos per Jeroni Rosselló a Poetes balears (1873).

Recollí per a Marià Aguiló cançons tradicionals, formà part de la societat La Jove Catalunya fins el 1872 i fou un actiu catalanista conservador, que, ja a València, xocà amb els plantejaments de molts intel·lectuals.

Escriví centenars d’articles a Las Provincias i La Voz de Valencia, recollits només en part a El espíritu nacional (1893) i La cosecha del diablo (1897), de caràcter satíric. Publicà diversos llibres d’assaig en castellà; el titulat Floriloquio modernista por el Doctor Tiquis Miquis (1907) reflecteix el seu conservadorisme literari romàntic. Escriví en català alguns poemes de caràcter romàntic floralesc dins un estil sobri i un to intimista.