Guillem López i Casasnovas

(Ciutadella, Menorca, 14 de juny de 1955)

Economista.

Llicenciat en ciències econòmiques (1978) i en dret (1979) per la Universitat de Barcelona, es doctorà en economia a la Universitat de York (Gran Bretanya) l’any 1984. Fins a l’any 1991 desenvolupà la seva carrera acadèmica i docent a la Universitat de Barcelona, d’on el 1987 fou nomenat professor titular. Posteriorment passà a la Universitat Pompeu Fabra, d’on és catedràtic des del 1992 i de la qual en el període 1994-97 fou vicerector i degà de la Facultat d’Economia i Relacions Internacionals. Ha estat professor titular d’hisenda pública de la Universitat de Barcelona i visiting scholar a l’Institute of Social and Economic Research de la Universitat de Sussex, a la Gran Bretanya, i a la Graduate School of Business de la Universitat de Stanford (EUA). Fou també fundador i director del Centre Especial de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF) del 1995 al 2005, i fou degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. En 2007-2011 fou president de l’Associació Mundial d’Economia de la Salut (IHEA) i també ha exercit d'assessor expert de l’OMS per a l’Estudi de las Desigualtats en Salut a la Unió Europea. Del 2005 al 2017 fou membre del consell de govern del Banc d’Espanya.

Ha encapçalat nombrosos projectes i estudis referits, entre d’altres, als costos de la sanitat pública, a les balances fiscals entre comunitats autònomes, sobre la Llei de dependència i finançament de l’educació superior, i ha format part de comissions d’organismes diversos a l’entorn d’aquests temes (Comissió Mixta de la Generalitat de Catalunya, comissió sobre envelliment i dependència en el desenvolupament del pacte de Toledo, comissió per a la modernització de l’Administració pública i per a la Racionalització de la Despesa Sanitària a Catalunya, així com del Grup d’Experts de l’Instituto de Estudios Fiscales Madrid i de la Conselleria d’Economia i Finances de Catalunya) i d’entitats privades, entre les quals el BBVA.

Al gener del 2011 s’incorporà al Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC), organisme del Govern de la Generalitat de Catalunya presidit per Artur Mas i Gavarró i format per professionals de reconegut prestigi en el camp de l’economia i les finances amb la finalitat de fer front a la difícil situació econòmica.

És autor d’un gran nombre d’articles i de reculls de treballs sobre aquests temes. Hom pot esmentar, entre d’altres, El finançament comarcal dintre de la nova divisió territorial de Catalunya (1987), Les finances de les Comunitats Autònomes: l’experiència de Catalunya (1988, en col·laboració), El finançament autonòmic de la sanitat (1992), Equity and Efficiency Aspects of Regional Redistribution Policies in Spain (1994, amb A. Wagstaff), Evolució econòmica de Balears (1998, amb J.C. Rosselló), El sistema sanitario español. Informe de una década (1998), La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 1985-1998 (2000, amb E. Martínez), Reference Pricing and Pharmaceutical Policy. Perspectives on Economics and Innovation (2001, amb B. Jönsson), Envejecimiento y dependencia: situación actual y retos de futuro (2005), Anàlisi dels fluxos redistributius territorials a l’Estat espanyol. Criteris d’avaluació i proposta de nous principis bàsics (2005, amb J. Pons).

És membre de nombroses societats acadèmiques i professionals, entre les quals cal citar que és col·legiat de Mèrit del Col·legi d'Economistes de Catalunya, numerari de la Reial Academia de Medicina de Catalunya i vocal de la Junta de Govern. Membre dels consells assessors del Ministeri de Sanitat (1996-2018), de la Conselleria de Sanitat de Catalunya i de la de les Illes Balears, és també membre de la Societat Catalana d’Economia i vocal de la seva Junta de Govern, patró de la Fundació Grífols, del Consell Assessor de la Unió Catalana, del Consell Consultiu d'Òmnium Cutural, de l’ Institut Menorqui, patró de la Fundació Emili Darder i membre del Consell Nacional de Recerca de Catalunya.

 L’any 2000 rebé el premi de la Societat Catalana d'Economia per la seva recerca sobre el dèficit fiscal català, i el 2001 el premi Joan Sardà Dexeus al millor llibre d’economia per la publicació La sanitat catalana i els seus referents en països desenvolupats. El 2007 el Govern de les Illes Balears li atorgà el premi Ramon Llull, i l’any 2010 l’ Obra Cultural Balear  el premi Josep Maria Llompart de ciutadania. Rebé la Creu de Sant Jordi el 2016.