Cursà estudis inacabats de dret a la Universitat de París. Vinculat a l’extrema esquerra, portà una vida bohèmia i dirigí alguns films d’avantguarda. El 1957 creà la Internacional Situacionista, organització capdavantera del situacionisme, moviment amb elements del marxisme, el surrealisme i la psicoanàlisi que influí en el maig del 68 i que s’autodissolgué el 1972. La seva obra més important és La Société du Spectacle (1967), crítica marxista de la societat de consum, en la qual la mercaderia esdevé el que anomena espectacle, un mecanisme d’alienació de l’individu i de les masses, llibre del qual el 1973 féu una versió cinematogràfica. El 1978 rodà el documental autobiogràfic In girum imus nocte et consumimur igni. Publicà també Considérations sur l’assassinat de Gérard Lebovici (1985), Le Jeu de la guerre (1987) i Panégyrique I (1989), i restà inèdita una gran quantitat d’obra dispersa. Se suïcidà a la fi d’una progressiva alcoholització. L’any 2009 l’Estat francès adquirí els seus arxius després d’una sol·licitud de compra de la Universitat de Yale.