Té l’origen en la cimera de les Nacions Unides celebrada a Vancouver el 1976 (posteriorment coneguda amb el nom d’Habitat I) amb l’objectiu de debatre el fenomen de la urbanització accelerada, especialment als països en vies de desenvolupament, i intercanviar propostes per evitar-ne els efectes més indesitjables i promoure’n al màxim els més beneficiosos. Aquesta cimera donà lloc a la creació de la Comissió de les Nacions Unides per als Assentaments Humans. El 1996 se celebrà a Istanbul una segona cimera, Habitat II, per tal d’avaluar els resultats de les directrius acordades en la primera. Els 171 estats participants en la cimera adoptaren també l’Agenda Habitat, que contenia un centenar de compromisos i un gran nombre de recomanacions. El 2002, amb la conversió de la Comissió en Programa d’Assentaments Urbans adoptà l’actual estatut (ONU-Habitat). A l’octubre del 2016 se celebrà a Quito Habitat III, amb participació de representants de ciutats, ens locals, ONG i governs de 193 estats. La cimera estigué centrada en el document Nova Agenda Urbana, que contenia les directrius i 175 compromisos en un gran nombre d’àmbits relatius al creixement urbà al llarg dels vint anys següents (sostenibilitat mediambiental, habitatge digne, polítiques d’igualtat socioeconòmica, transport, infraestructures, etc.).