Fill d’un alt funcionari del Ministeri de Sanitat, el 1968, amb només 15 anys, ingressà al Partit Islàmic Dawa (proxiïta) de Jawad al-Mālikī. Amb la pujada dels baasistes al poder, la seva família començà a tenir dificultats amb el govern i, després de graduar-se en enginyeria a Bagdad, marxà a la Gran Bretanya, on continuà els estudis a la Universitat de Manchester i es doctorà. A l’exili esdevingué un destacat opositor al règim de Saddam Ḥusayn, el qual, el 1982, feu executar dos germans seus i en condemnà un altre a deu anys de presó. Establí a Londres un estudi de disseny, que regentà fins el 2003. Tornà a l’Iraq aquest any, després de l’enderrocament de Ḥusayn i l’ocupació anglo-nord-americana de l’Iraq. Estret col·laborador del primer ministre Al-Mālikī, ocupà alts càrrecs, entre d’altres, el de ministre de Comunicacions. Després de les eleccions de l’abril del 2014, tot i que la coalició liderada per Al-Mālikī obtingué majoria relativa, l’oposició rotunda d’altres partits (especialment els sunnites, que se sentien maltractats) a acceptar que aquest revalidés el càrrec en un nou executiu de coalició, com també la pressió dels Estats Units en el mateix sentit, es traduïren en el consens necessari perquè finalment Al-ʿIbādī fos nomenat primer ministre el 12 d’agost.
Al capdavant d’un govern format per xiïtes, kurds i sunnites, l’inici del seu mandat coincidí amb l’ofensiva més intensa de l’autoanomenat Estat Islàmic, que aconseguí foragitar de ciutats i zones clau, i sobre el qual declarà personalment la victòria el desembre del 2017. Tot i els intents de mantenir un equilibri entre les tres grans comunitats, l’abril del 2016 hagué de fer front a les pressions dels grups xiïtes encapçalats pel clergue Muqtadā al-Ṣadr, i al novembre acceptà legalitzar la força paramilitar xiïta Unitats de Mobilització Popular. El setembre del 2017 imposà mesures de càstig per la celebració d’un referèndum d’independència al Kurdistan (amb un resultat àmpliament afirmatiu), declarat il·legal per Bagdad, i al novembre ordenà una ofensiva militar per a impedir la secessió. Es presentà a la reelecció el maig del 2018 liderant la coalició Nasdr, però fou derrotat per l’Aliança Sairoon de Muqtadā al-Ṣadr.