Vida i obra
Hagué de combinar el treball amb l’estudi, tot maldant per escriure. Fou contractat com a autor pel Teatre Nacional de Bergen (1851), i com a director pel Teatre Noruec de Cristiania (1857). Cansat de l’oposició que hom li feia, s’exilià a Itàlia i a Alemanya (1864-91). Iniciada la seva obra amb Catilina (1850), s’imposà amb Brand (1866). D’una gran penetració psicològica i d’una tècnica dramàtica molt afinada, creà una obra important d’una gran influència en el teatre posterior i molt discutida, catalogable en tres fases. En la primera, de tema històric i folklòric, molt poètica, produí Brand (1866), l’heroi ideal, Peer Gynt (1867), l’antiheroi, i Kejser og Galilaeer (‘L’emperador i Galileu’, 1873). A la segona fase, marcada per un fort realisme, abordà temes socials conflictius i criticà el que considerava aburgesament del seu país: Samfundets støtter (‘Els fonaments de la societat’, 1877), defensa de la veritat; a Et Dukkehjem (‘Una casa de nina’, 1879), Gengangere (‘Espectres’, 1881) i Hedda Gabler (1890) analitza la situació conflictiva de la dona en la societat; a En folkefiende (‘Un enemic del poble’, 1882) i Vildanden (‘L’ànec feréstec’, 1884) defensa la veritat davant l’idealista matusser, i a Rosmersholm (1886) explora els sentiments de culpabilitat i el suïcidi. El simbolisme, més dens a mesura que avançava la seva obra, domina la tercera fase, amb Bygmester Solness (‘El mestre d’obres Solness’, 1892), John Gabriel Borkman (1896), Når vi døde vågner (‘Quan nosaltres, els morts, ens desvetllem’, 1899), en les quals contraposa les teories del superhome de F. Nietzsche als valors humanistes.
Presència i influència als Països Catalans
El primer estudi seriós de l’obra d’Ibsen —que influí sobretot en els medis del Modernisme, i concretament en el teatre d’Ignasi Iglésias— fou el de Josep Yxart en El arte escénico en España (1894-96). L’Avenç en publicà Espectres, traduïda per Pompeu Fabra i J. Casas-Carbó (1894), i Joan Gabriel Borkman, traduïda per J.
Coberta d'Espectres d’Ibsen, en la traducció de Pompeu Fabra i Joaquim Casas, publicada per la ‘Biblioteca Popular de l’Avenç’ (1905)
© Fototeca.cat
Roca i Cupull (1904); altres traduccions són Quan ens despertarem d’entre els morts (1901), L’enemic del poble (1917) i Nora (1912), de J.M. Jordà, i l’adaptació de Peer Gynt (1936), de Ventura Gassol i J.Puig i Ferreter. El 1906 fou publicat a Barcelona un Homenatge dels catalans a Enric Ibsen, en el qual col·laboraren 45 escriptors, i després El tesoro dramático de Henrik Ibsen (1920), de Salvador Albert.