El municipi d’Horta, agregat a Barcelona el 1904, era format al segle XIX pels nuclis agrícoles antics de Sant Genís dels Agudells i d’Horta. Aquest tingué l’origen en la casa, fundada per Guillem d’Orta al segle XII, i en l’església de Sant Joan erigida prop seu. Formà part del territori de Barcelona. El creixement industrial i urbà de Barcelona, iniciat al segle XVIII, hi incidí molt lentament, i s’anà configurant com un dels barris residencials d’estiueig dels barcelonins de classe mitjana, que en ésser electrificat el tramvia (1901) passaren, en molts casos, a residir-hi (carrers de Campoamor i de Salses, Vallcarca, el Coll i la Farigola). Durant el segle XIX una de les activitats característiques fou rentar la roba dels barcelonins. La població passà de 245 h el 1718 a 1.855 el 1846 i a 5.144 h el 1905.
Dels tres barris que formaven el municipi d’Horta a mitjan segle XIX, s’expandiren el de la Plaça, on hom construí la casa de la vila i l’església nova de Sant Joan (iniciada el 1908), amb el petit nucli urbà de la Plana d’en Tarrida, al costat de la riera d’Horta, el de Vallcarca (1.779 h el 1905), amb el santuari de la Mare de Déu del Coll o de la Font-rúbia, i romangué pràcticament estacionari el de Sant Genís, amb el petit nucli urbà de la Clota, el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la capella de Sant Cebrià i el Laberint, del marquès d’Alfarràs (des del 1971 és jardí públic anomenat el Laberint d’Horta). El 1860 Sant Joan d’Horta fou convertida en cap de municipi.
Els anys de la segona revolució industrial (1915-30) s’hi formaren barris nous sota la forma de ciutat jardí, com els Penitents, la Font d’en Fargues, el Carmel, l’Eixample d’Horta, al N del turó de la Peira, i també urbanitzacions més modestes, que es confonen sovint amb nuclis semibarraquistes, com la Teixonera i la Clota. Els primers mesos d'ocupació franquista hi funcionà un camp de concentració.
Després dels anys quaranta s’hi ha produït l’edificació a gran escala i anàrquica de cases de pisos, de manera que el centre d’Horta ha estat unit pràcticament als seus antics barris, s’han deteriorat o han desaparegut la majoria de les ciutats jardí i han estat edificats els turons. Han sorgit, d’altra banda, urbanitzacions programades, com Montbau, el Parc de la Vall d’Hebron, la Farigola i el Maduixer. L’antic municipi d’Horta s’ha convertit, així, en una zona residencial heterogènia en la qual subsisteixen, però, un cert nombre de masies ben conservades (Can Fargas, Can Mariner, Can Travi Vell, Can Cortada, etc.).
Dues línies del ferrocarril metropolità uneixen el barri amb el centre de la ciutat i, des del 1992, la part alta del barri resultà profundament modificada per la construcció del tram de la Ronda de Dalt, gran via de circumval·lació de Barcelona. El túnel de la Rovira, obert també al trànsit el 1992, a més, uneix el barri amb el del Guinardó tot travessant la muntanya Pelada, i comunica la Ronda del Mig amb la Ronda de Dalt.
Al barri hi ha seus d’institucions com L’Ateneu Cultural Obrer, el Club de Tennis Horta, el Foment Hortenc, la Cooperativa la Vanguardia Obrera i els Lluïsos d’Horta, d’on sorgí el Grup de Teatre Experimental d’Horta (1964-79); el 1973 hi fou creada l’associació de veïns d’Horta. A la part alta del barri, el 1984 hi fou inaugurat un velòdrom i, els anys anteriors als Jocs Olímpics del 1992, hom hi construí al voltant un ampli complex esportiu que acollí diverses competicions.
El 1984, amb la nova divisió administrativa de la ciutat, fou creat el districte d'Horta-Guinardó, per la qual la part oriental de l’antic barri d’Horta (Vallcarca, el Coll i els Penitents) passava a dependre de Gràcia. Hi ha també les Llars Mundet i diversos centres assistencials.