Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, hi fou professor substitut (1869-73); després, havent fet el magisteri normal, es dedicà a l’ensenyament en centres com l’Escola Pública Municipal de Barcelona i a l’orientació pedagògica en llibres com Instrucción moral y cívica (1902). Escrivint de primer Farré el primer cognom, col·laborà, entre altres revistes, a El Clamor del Magisterio, La Renaixença, Lo Gai Saber, Lo Rat-Penat. Calendari Llemosí, La Bandera Catalana, Revista Catalana de Manresa, La Il·lustració Catalana i Jocs Florals, amb alguns poemes i amb articles sobre temes pedagògics, gramaticals i lingüístics, que foren objecte de llibres com Gramàtica catalana (1874), Ortografía de la lengua catalana (1879), Gramática histórica de las lenguas castellana y catalana (1884) i Gramàtica de la llengua catalana segons los principis que informen la gramàtica històrica (1896), en què rebutjava les propostes de L’Avenç. També publicà nombroses obres sobre l’educació, especialment la femenina. Dirigí la darrera revisió del Diccionari de Pere Labèrnia. Deixà inèdit l’assaig Profitosa influència que puga tenir la restauració de la lliteratura llemosina en lo progrés provincial, sens perjuí del nacional, premiat el 1879 amb un accèssit als Jocs Florals de Lo Rat Penat.