Isabel d’Aragó

Elisabet d’Aragó
(Barcelona, 1376 — Alcolea de Cinca, Aragó, 28 de gener de 1424)

Comtessa d’Urgell, filla de Pere III de Catalunya-Aragó i de Sibil·la de Fortià.

Fracassat el projecte de matrimoni amb el duc Joan de Neuburg, fill segon del rei Robert I de Germània (1401), es casà (1407) amb Jaume d’Urgell, que el 1408 esdevingué sobirà del comtat (Jaume II). En produir-se la revolta d’aquest (1413), adoptà, sense èxit, una actitud conciliadora; obtingué que Ferran I no el condemnés a mort. Els seus béns, però, entre els quals el dot, de 50.000 lliures, li foren confiscats (1413). Des del 1414 residí a Saragossa, Sixena i Alcolea de Cinca, població que li fou lliurada (1417) per Alfons IV en retornar-li els béns que hom li havia segrestat.