En la seva infantesa i primera joventut residí a Cuba, on estudià pintura a l’Escola d’Arts i Oficis de l’Havana. De nou a Catalunya, es matriculà a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell i es formà amb Joan Vila i Puig i Josep Serra i Santa. Continuà els estudis a la Llotja de Barcelona fins a l’inici de la Guerra Civil, durant la qual serví en l’Exèrcit Popular Republicà com a tinent d’artilleria. Acabada la guerra, patí la depuració i la presó. Després s’establí a Lleida, ciutat que ja no abandonà mai més, i formà la seva família.
En aquesta ciutat fundà, entre d’altres, el Cercle de Belles Arts, i dirigí l’Escola de Belles Arts. Fou en aquesta institució que realitzà la primera exposició individual (1952), i des d’aleshores exposà en altres ciutats de l’Estat espanyol i a l’estranger. Obtingué un gran èxit de la crítica (Àngel Marsà, Rafael Santos i Torroella, Albert del Castillo, Fernando Gutiérrez, Francesc Galí, Joan Manuel Nadal i Gaya, etc.) i nombrosos guardons, com el Premi Extraordinari de la Critica Palamós (1972), l’Indíbil d’Or del Cercle de Belles Arts de Lleida (1972), la Medalla d’Or Théodore Rousseau de Palamós (1974), la Medalla d’Or Museu Metropolitan New York (1975), entre d’altres.
A Lleida, juntament amb Bonaventura Masip, es mantingué ferm en la pintura figurativa, mentre que altres pintors i escultors de la seva generació, con Leandre Cristòfol i Peralba, Antoni Garcia i Lamolla o Josep Viola i Gamon, prengueren postures abstractes i surrealistes.
La seva pintura, d’un gran cromatisme, i el seu tractament de la llum, a més del domini de les tècniques i el dibuix, són la seva particular forma de plasmar el que sent donant al color tot el seu protagonisme, sempre dins el figurativisme impressionista. Té obra a la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de Lleida, el Cercle de Belles Arts de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida.